Observatori de la Biodiversitat
La millora de la qualitat de l’aigua, l’eixamplament de la làmina d’aigua, l’establiment de zones de vegetació naturalitzada al llarg de determinades franges o la instal·lació de zones per a la nidificació han aconseguit que el riu recuperi els seus hàbitats naturals i les seves espècies.
Les aus del Refugi
Blauet
Alcedo atthis
És un petit ocell de 16 cm colors dels més vistosos de l’avifauna catalana, el seu dors és blau verdós brillant, té una taca blanca a la gorja i el coll i la seva part inferior és d’un marró ataronjat. El bec dels mascles és negre i les femelles són de color vermell en la
zona proximal. Té les ales arrodonides, la cua molt curta i una morfologia fusiforme adaptada a penetrar l’aigua per tal de pescar el seu aliment.
És una espècie migradora i hivernant que s’alimenta de peixos petits, alevins, insectes i larves aquàtics. No és abundant com a reproductor als Països Catalans, és en l’època de migració quan abunda i és llavors quan es pot observar allunyada dels corrents fluvials. Als talussos de terra, vora l’aigua, fa un forat d’un metre on pon dues postes anuals que incuben durant vint dies; els pollets comencen a volar cap als 25-27 dies.
Hàbitat
Ocupa els rius i estanys d’aigües netes permanents fins als 1.000 m sobre el nivell del mar. Es pot trobar puntualment a les zones allunyades de l’aigua i evita els vessants més alts del Prepirineu.
Protecció
És una espècie objecte de mesures de conservació especials segons la Directiva Ocells (2009/147/CE). A més, està inclosa en l’annex IV (Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial) i per tant és objecte de mesures de conservació especials enquant al seu hàbitat. És també una espècie protegida dins del Catàleg de fauna autòctona amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022).
Al refugi de Biodiversitat
Tot i que fa anys que aquesta espècie d'au és present al tram final del riu Besòs, no ha arribat a nidificar. Per aquest motiu, el projecte inclou una sèrie d'accions destinades a afavorir la seva nidificació. Entre aquestes accions, es contempla la creació de talussos i espais tranquils que proporcionin un ambient segur i adequat per a la posta d’ous i la cria dels pollets. A més, s’instal·laran caixes niu als murs del Parc Fluvial per oferir espais de nidificació que complementin els hàbitats naturals.
Trist
Cisticola juncidis
El seu nom fa al·lusió al seu curt cant emès quan fa el seu característic vol ondulat, és un ocell de 10 cm de llargada, dels més petits de Catalunya, de color vermell amb les parts superiors ratllades de bru fosc i les inferiors pàl·lides; la seva cua, que és de color negre i blanc, i ales són arrodonits. El seu cap està ratllat en negre. És un ocell insectívor, menja insectes i aranyes específicament.
El trist nidifica en zones obertes on predominen els herbassars com cultius de cereals, conreus, horts, jonqueres, canyissars… El seu niu és un perfecte oval i el preparen al març-agost emprant teranyines com a reforç, les parets estan fetes de fibres vegetals i es troba suspès entre la brossa a poca alçada. Pon dos ous, molt variables quant a color, que incuben els dos progenitors durant quinze dies.
Hàbitat
Pot ocupar ambients humits i àrids. Viu a les jonqueres dels aiguamolls litorals i als conreus de cereals de les àrees mediterrànies planes; és especialment abundant als cultius de cereals, arrossars i a les vores de les zones marjalenques. És comú i sedentari als Països Catalans, a seva distribució és global excepte Amèrica i l’Antàrtida. És una espècie termòfila de terra baixa, tot i que pot arribar als 1.000 m sobre el nivell del mar.
Protecció
El trist és una Espècie Estrictament Protegida pel Conveni de Berna i una espècie protegida (PR) dins del Catàleg de fauna autòctona amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022).
Al refugi de Biodiversitat
S’estan duent a terme diverses accions per millorar les poblacions del trist. Una de les principals mesures és la transformació de trams de la llera del riu en zones humides, tant temporals com permanents, que proporcionaran hàbitats idíl·lics per aquesta espècie.
Corriol petit
Charadrius dubius
El corriol petit és una au limícola petita, activa i migradora; té un plomatge
sense marques a les ales i a la cua té una banda central fosca i marges blancs. És de colors bruns per la part superior i blancs per la inferior, té una banda pectoral negra i un collaret blanc. Presenta al seu cap un dibuix molt peculiar: una careta negra que fa contrast amb els seus anells oculars grocs, una ratlla negra al front i una taca blanca just per sobre dels narius.
Es diferencia d’altres corriols pel fet que les seves cames són de color carn. El corriol petit és un ocell molt conegut per les diferents estratègies que empra per a no donar a conèixer la localització del seu niu, així com quan es fa el ferit.
S’alimenta d’invertebrats aquàtics i del que troba pasturant en grup al llot, per exemple aranyes, mol·luscs, insectes i larves; remou la terra amb els peus per ajudar la caça. Durant l’època reproductiva és una espècie sorollosa en el període just abans de la posta. Té unes cerimònies nupcials espectaculars de molts sons i, durant l’estiu, no fa niu, ja que pon els ous en depressions de zones humides on romanen, camuflats per color, dels depredadors.
Normalment, els progenitors cuiden una posta anual, que, un cop desclouen i passen vint-i- cinc dies, alcen el vol.
Hàbitat
És una espècie típica de bancs de sorra o pedra propers als rius o platges assolellades, obertes i de riberes nues. Abandona les àrees que són colonitzades per la vegetació. Són uns ocells molt vinculats a les dunes.
Protecció
Està inclosa com a espècie important en la designació d’àrees ZEPA (SPA trigger) en la Directiva Ocells (2009/147/CE) i és també una espècie protegida dins del Catàleg de fauna autòctona amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022).
Al refugi de Biodiversitat
En la segona fase del projecte, amb la creació de l’Illa de Biodiversitat es desenvoluparan noves platges de còdols al marge del riu que afavoriran els seus hàbitats habituals de nidificació. Així mateix, la restricció en la freqüentació de persones i especialment gossos, esperem que ajudi a augmentar l’èxit de les seves postes.
Els mamífers del Refugi
Llúdriga
Lutra lutra
És un mamífer semiaquàtic bon nadador de la família Mustelidae amb un cos ben adaptat a la natació: cos allargat, potes curtes amb membranes interdigitals tant en mans com en peus, i una cua potent per impulsar-se tot executant un moviment de potes i cua de dalt a baix quan van a gran velocitat. La seva pell impermeable els permet conservar la calor del seu cos. Presenta un pelatge clar i uniforme, amb una taca blanca a la gola, pesa entre 4 i 8 kg i sol viure entre 8 i 15 anys. És un bioindicador de bona qualitat de l’aigua i la reproducció i el descans els fan fora de l’aigua.
Les llúdrigues de riu s’alimenten principalment de preses aquàtiques com peixos, crancs de riu, rates d’aigua, cargols, ous, cries d’aus i amfibis.
La llúdriga entra en la seva època de zel en qualsevol època de l’any, la seva reproducció, però, és lenta i irregular. Cada part implica dues o tres cries, cegues i desdentades, que tenen un període de lactància d’uns dos mesos, i abandonen el territori matern després d’un any.
Hàbitat
Viu en caus amagats entre roques i entre la vegetació als marges dels rius; en general, és un animal que habita zones com rius, llacs, llacunes i aiguamolls de bona qualitat ripària i aquàtica.
Amenaces
La principal amenaça és la caça, així com la contaminació aquàtica, la destrucció de l’hàbitat i la sobreexplotació dels recursos hídrics. De totes maneres, el factor més important de mortalitat són els atropellaments. No obstant això, la llúdriga ha passat de trobar-se en una situació extrema a ser present en la major part dels ecosistemes aquàtics de Catalunya.
Protecció
En l’àmbit europeu està inclosa en la Directiva d’hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) en l’annex IV com a espècie protegida. En quant a l’Estat Espanyol, està inclosa en la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, en la categoria “Protegida“. En l’àmbit català, està inclosa en Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.
Al Refugi de Biodiversitat
Amb la creació de noves infraestructures blaves, l’augment en la connectivitat ecològica del riu i la reducció de la freqüentació de persones i gossos, el riu Besòs esdevindrà un espai perfecte per a la presència de la llúdriga. Les noves llacunes i basses artificials proporcionen hàbitats aquàtics de qualitat, mentre que la millora de la connectivitat ecològica facilita els desplaçaments de la llúdriga i altres espècies, augmentant la disponibilitat de recursos alimentaris i llocs de refugi. Recentment, s’ha identificat la presència temporal de llúdrigues en una de les basses de nova creació de la primera fase del Refugi, indicant que les condicions ambientals estan començant a ser favorables per a aquesta espècie. A més, es posen en marxa mesures per reduir la presència de persones i gossos en zones clau, minimitzant les molèsties per a les llúdrigues. El Refugi de Biodiversitat es marca com a objectiu a llarg termini l’establiment permanent d’aquesta espècie, incloent-hi la creació i manteniment d’hàbitats adequats i la implementació de programes de monitorització per a seguir la població de llúdrigues i assegurar que les condicions del refugi continuïn sent favorables.
Conill de bosc
Oryctolagus cuniculus
Té el cos cobert d’un pelatge espès i llanut. El color pot variar, però, generalment, són d’un color terrós. El cap és ovalat i els ulls grossos. Les orelles poden arribar a mesurar fins a 7 cm. Les potes anteriors són més curtes que les posteriors les quals els confereixen més capacitats per fer grans salts i córrer.
Són herbívors, s’alimenten de vegetals com herba, fruites, fulles i, de vegades, fongs. Per augmentar la ingesta de proteïnes, poden ingerir un tipus especial d’excrements que ells mateixos fabriquen. Aquests excrements, en passar dues vegades pel tracte digestiu, alliberen molt millor els nutrients presents als vegetals.
El període de reproducció va de març fins a setembre. La femella pot tenir fins a 4 parts anuals amb un període de gestació que varia entre els 30-40 dies i donen a llum de 4 a 5 cries. Es poden reproduir a partir dels 5-8 mesos i, en un any, ja se’ls considera individus adults.
Són individus molt territorials i viuen en colònies. La població d’una mateixa colònia, viu en un cau comunitari que és una estructura complexa subterrània que va creixent amb el pas del temps i les generacions.
Hàbitat
Es troba arreu d’Espanya i en molta diversitat d’hàbitats amb ecosistemes interconnectats com matolls mediterranis, zones cultivades, herbassars, pastures i zones de ribera. Els arbres proporcionen suport estructural pels seus caus.
Amenaces
Les principals són les malalties víriques, especialment la mixomatosi, la destrucció de l’hàbitat i la caça.
Protecció
No consta d’instruments jurídics de protecció ni per part d’Espanya ni de Catalunya, mentre que mundialment es troba catalogada com a espècie en perill d’extinció (EN).
Al Refugi de Biodiversitat
La creació de nous hàbitats i una topografia heterogènia entre herbassars i matollars mediterranis no només afavorirà les poblacions de conill ja presents al Besòs, sinó que també pot contribuir a l'expansió i consolidació d'aquestes poblacions.
Guineu
Vulpes vulpes
És un mamífer marró rogenc de 80 cm de llargada de la família dels cànids, és
un grup parafilètic, tot i que sí que hi ha les guineus autèntiques. En aquest cas, la guineu comuna o roja té un musell fi, una cua llarga, espessa i tenen característiques sovint concretes de l’hàbitat on viuen. Són animals solitaris i cada any muden el pelatge. La majoria de les guineus viuen entre dos i tres anys, però poden ser molt més longeves. De desembre a febrer té lloc l’època reproductiva, la gestació dura uns cinquanta dies, així, quan la femella dona a llum de tres a vuit cries, aquestes triguen encara unes setmanes a sortir del cau, ja desenvolupades. Al cap de deu setmanes abandonen definitivament el cau.
Hàbitat
Les guineus viuen en boscos i zones rurals, properes a pobles i ciutats. Poden viure per tota Catalunya, tant a les valls com a les muntanyes. També poden viure en regions obertes arreu de la Península Ibèrica.
Amenaces
L’ús de trampes en la caça, el canvi climàtic, la destrucció de l’hàbitat, la depredació per part d’aus rapinyaires, gossos i coiots són algunes de les principals amenaces que impacten en l’espècie.
Protecció
No conta d’instruments jurídics de protecció per part d’Espanya ni de Catalunya
Al Refugi de Biodiversitat
El Refugi de Biodiversitat proporciona un entorn propici per a la conservació de la guineu, oferint refugi i alimentació en un ambient relativament protegit. A més, la construcció del pas de fauna sota la carretera de la Roca (BV-5001), contribuirà a millorar la connectivitat entre el riu Besòs i la serralada de Marina, augmentant les oportunitats per a la guineu i altres espècies de fauna silvestre de prosperar en aquesta àrea.
Els rèptils del Refugi
Serp d’aigua
Natrix maura
Serp de mida habitualment petita (menor de 70 cm). Presenta el cap ben definit, amb els ulls grans i una pupil·la rodona. La part dorsal, sol ser d’un color variable, però generalment, té un color clar on s’alternen taques més fosques en forma de zig-zag. Aquest patró la fa sembla un escurçó, però és completament inofensiva, fins al punt de no mossegar gairebé mai. És per aquesta raó, que és també s’anomena serp escurçonera. Per altra banda, la part ventral, és de color groc/taronja amb taques negres que es distribueixen de forma irregular.
S’alimenta principalment de peixos i amfibis que captura esperant-los a l’aguait
o cercant-los activament, mitjançant una mossegada ràpida. Els juvenils poden
menjar invertebrats.
Els mascles inicien la producció d’esperma durant la tardor, però fins a la
primavera, no tenen lloc les còpules. Les femelles acostumen a reproduir-se
cada any, efectuant una única posta de 2 a 27 ous.
És una espècie principalment diürna a la que li agraden les temperatures
elevades. Si l’aigua està prou calenta, pot estar activa també durant la nit.
Hàbitat
La trobem a qualsevol mena de medi aquàtic, des de rius cabalosos fins a basses artificials de reg, passant per rierols, fonts, safareigs... i inclús a punts d'aigües temporals. És una excel·lent nedadora, però pot estar lluny de l'aigua i reptar sense problemes pel medi terrestre.
Amenaces
Les poblacions han disminuït considerablement a causa de la pèrdua de la qualitat de l'aigua, la presència d'espècies introduïdes i una gran pressió de depredació.
Protecció
A la Llista vermella d’animals en perill d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). A Catalunya, és una espècie protegida.
Al Refugi de Biodiversitat
En les fases 1 i 2 del projecte, s'estan creant noves llacunes i es restaurarà la llacuna existent del Rec Comtal, proporcionant així espais hàbitat ideals per a aquesta espècie fora de la canal d'aigües baixes. També s’inclouen la plantació de vegetació autòctona a les vores de les llacunes, i es fomenta la reducció de la freqüentació de persones, cosa que crea un entorn favorable de refugi per la serp d’aigua, alhora que es redueix la pressió de depredadors al·lòctons com els gossos.
Tortuga de rierol
Mauremys leprosa
Poden arribar als 23 cm de longitud de la closca. En els individus adults, la coloració és verdosa mentre que en els joves, és marró amb taques ataronjades a les plaques dorsals. A les extremitats i al coll té una sèrie d’estries longitudinals de color verdós clar. La closca és aplanada, allargada i més ampla a la part posterior. El plastró és de color groguenc-cremós amb taques fosques.
És una espècie que durant els primers anys de vida s’alimenta de carn, però quan és adulta, s’alimenta únicament de matèria vegetal.
Hàbitat
Viu en masses d’aigua d’ambients mediterranis a menys de 600 m d’altitud. Es poden trobar en una gran varietat d’ambients aquàtics com rierols, basses, llacunes, aiguamolls i també, en canals i rius d'escàs corrent. A Catalunya, les poblacions són molt petites i estan altament fragmentades, és a dir, no hi ha una població contínua.
Amenaces
És una espècie amenaçada per una gran varietat de factors. El primer de tots, és la desaparició de masses d’aigua, la contaminació d'aigües superficials, la presència d’espècies al·lòctones com la tortuga de Florida (Trachemys scripta), la canalització i desviaments d’aigua i l’eutrofització de les aigües.
Protecció
Està catalogada com a espècie vulnerable (VU) a la Llista vermella d’animals en perill d’extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) en l’àmbit europeu. A Catalunya, és una espècie protegida.
Al Refugi de Biodiversitat
En el refugi, es restringeix l’entrada d’espècies al·lòctones que puguin entorpir la presència d’aquesta. S’afavoreixen les espècies vegetals típiques d’ecosistemes de ribera, per la qual cosa, l’hàbitat preferit de la tortuga es veu beneficiat. També s’intenta crear nous espais naturals que l’allunyin de la canalització del riu Besòs per afavorir-ne la reproducció, ajudant així a la consolidació de la població ja existent. Des de la creació de les primeres basses en la fase primera del Refugi, hem pogut estudiar que són freqüentment utilitzades per aquesta espècie, els quals han augmentat la seva població. Així mateix, des de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, s’alliberen puntualment individus d’aquesta espècie per reforçar la població.
Els peixos del Refugi
Barb de muntanya
Barbus meridionalis
Es tracta d’un peix d’aigua dolça que pot arribar als
80 cm de llargada i els 2,5Kg de pes. La part dorsal, té un color marronós-verdós amb una gran quantitat d’escates. Són característics els dos parells de barbes bucals que li pengen del llavi superior, d’aquí prové el seu nom.
Les barbes l’ajuden a remoure el fons sorrenc en busca del seu aliment que
consisteix en petits peixos, invertebrats i, sovint, fulles o arrels de plantes
aquàtiques.
Són animals sedentaris que només es mouen quan s’han de reproduir en busca d’aigües menys profundes i tranquil·les.
Hàbitat
Li agrada les aigües netes i ben oxigenades, amb fons sorrencs o pedregosos. Per exemple, els rius, rieres i torrents de muntanya relativament ràpids. També pot viure en els trams mitjans i baixos però no es tan habitual.
Amenaces
L’amenaça principal a la qual es troba sotmesa aquesta espècie i que causa la seva major regressió, és la contaminació de l’aigua. A més, també empitjoren la seva situació la introducció d’espècies exòtiques o la construcció de preses.
Protecció
A La Llista vermella d’animals en perill d’extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’ha catalogat com a espècie gairebé amenaçada (NT). A nivell de Catalunya, és una espècie protegida, es troba present al curs baix del riu Besòs com una de les quatre espècies de peix autòctones.
Al Refugi de Biodiversitat
És una espècie ja present al Refugi de Biodiveristat. Les basses de nova creació existents i projectades ajudaran a la millora de la qualitat de les aigües del riu.
Bagra
Squalius cephalus
És un peix d’aigua dolça que presenta un cos esvelt que no acostuma a mesurar més de 25 cm de llargada.. Aquest cos estar recobert per grans escates que són visibles a ull nu. Dorsalment, els colors són foscos amb tons verdosos i bruns mentre que el ventre i els costats adopten un color gris.
Tenen un cap bastant gros.
S’alimenten de tota classe d’invertebrats, granotes i peixos. És una espècie que es manté activa durant tot l’any.
Hàbitat
Li agraden els corrents ràpids i poc contaminats. Es troba a la part baixa del riu Besòs com una de les quatre espècies de peix autòctones. També s’ha pogut observar al riu Llobregat, el Túria, el Ter o la Muga entre d’altres.
Amenaces
Ha desaparegut en quasi tots els cursos baixos dels rius a causa de la contaminació aquàtica.
Protecció
A La Llista vermella d’animals en perill d’extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’ha catalogat com a espècie de risc mínim (LC).
Al Refugi de Biodiversitat
És una espècie ja present al Refugi de Biodiveristat. Les basses de nova creació existents i projectades ajudaran a la millora de la qualitat de les aigües del riu.
Anguila
Anguilla anguilla
És un peix anguíl·lid, semblant a una serp i que
pot arribar a ser molt longeu. És color verd marronós en el dors i blanc
groguenc en el ventre tot i que la seva coloració varia molt; és cilíndric, però
cap a la part posterior s’aplana. Té una única aleta que va des del seu anus fins
a la meitat del dors; a més, no té aletes pectorals. La seva pell està recoberta
d’una secreció mucosa a causa de la seva manca d’escames. El seu principal
depredador és la llúdriga.
S’alimenta de larves d’insectes, cucs, crustacis, mol·luscs i petits peixos.
L’alimentació dels individus immadurs és omnívora i carronyaire.
L’anguila és una espècie catàdroma, això vol dir que migra per a reproduir-se;
pon els ous al mar a alta profunditat, concretament al Mar dels Sargassos, una
regió de l’oceà Atlàntic Nord. Les larves pelàgiques hi neixen i llavors retornen
amb l’ajuda de corrents, especialment el corrent del Golf, als rius continentals
d’Europa i Àfrica del Nord. Quan entra als estuaris es transforma a una anguila
platejada ja madura que iniciarà el seu viatge de reproducció sense alimentar-
se més, tancant així el cicle reproductiu tan característic d’aquesta espècie que
pot durar molts anys.
Hàbitat
Viu en aigües dolces, marines i estuaris segons la seva etapa de desenvolupament. És molt característica del Mar dels Sargassos.
Amenaces
La construcció d’embassaments, la contaminació dels estuaris i la sobrepesca intensiva de l’anguila, especialment a la desembocadura dels rius, són factors molt importants en el declivi de l’espècie. Ja no és present al riu Ebre, el riu Duero i el riu Tajo.
Protecció
Existeixen Plans de Gestió de l’anguila europea a Espanya que inclouen diverses mesures com la repoblació i la reducció de la pesca. Segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), és una espècie en perill crític en l’àmbit mundial i europeu.
Al Refugi de Biodiversitat
S’han instal·lat infraestructures per la millora de la connectivitat ecològica del riu, i per facilitar que les anguiles remuntin el riu Besòs.
Els amfibis del Refugi
Granota verda
Pelophylax perezi
Mesura entre 10-15 cm. Té una pell llisa d’un color verd viu. Sovint, presenta taques disperses de tons verd fosc i, a vegades, pot presentar una ratlla longitudinal groguenca. Les extremitats anteriors són robustes i presenten 4 dits mentre que les posteriors, presenten cinc dits i són bastant més llargues que les anteriors fet que la converteix en una gran nedadora i saltadora.
S’alimenta principalment de petits insectes que és capaç de caçar amb la seva llarga llengua. A vegades, també pot incorporar a la seva dieta petits vertebrats, com peixos o altres amfibis. També poden practicar el canibalisme amb exemplars petits i amb els seus propis capgrossos. Els mascles canten durant la primavera i l’estiu, per atraure a les femelles. Durant la primavera, és l’època reproductora on la femella pot fer una posta de milers d’ous i, durant l’hivern, hibernen. Les seves costums són tan diürnes com nocturnes. Li agrada amagar-se entre la vegetació o estar-se quieta flotant en la superfície de l’aigua entre les plantes aquàtiques. Amb el mínim soroll, salta i se submergeix, per això és tan difícil observar-la.
Hàbitat
És una espècie estrictament aquàtica a la que li agraden les zones ben assolellades. Li agraden sobretot les basses naturals i zones d’aigües lentes com poden ser petits torrents, rieres i rius. També la podem trobar en basses construïdes per l’home o antròpiques i en canals de regadiu.
Amenaces
Els amfibis són un grup que està patint una davallada poblacional arreu del món a causa de la desaparició d’hàbitats i la contaminació d’aigües terrestres.
Protecció
És una espècie en risc menor (LC) d’amenaça en territori europeu segons la UICN i no està amenaçada a nivell català. De totes maneres, en ser una espècie autòctona està protegida per llei.
Al Refugi de Biodiversitat
Les llacunes han estat dissenyades per imitar els hàbitats naturals dels amfibis, amb una vegetació adequada i condicions òptimes d'aigua que faciliten la posta d'ous i el desenvolupament de les larves. A més, aquestes zones protegides estan lliures de depredadors i de la interferència humana, proporcionant un entorn segur per a les diferents espècies.
