El Refugi
La recuperació del Besòs i de la biodiversitat
Renaturalitzar el riu Besòs és una estratègia per augmentar la seva resistència per afrontar els impactes del canvi climàtic, i inclou alliberar els ecosistemes de la pressió humana perquè tendeixin a autoregular-se i a funcionar de manera natural. Es pretén així deixar que la naturalesa tingui cura de si mateixa, permetent que els processos naturals reparin i restaurin els paisatges degradats per l’acció de l’home.
El Refugi de la Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet és un projecte que vol generar un espai dins del Parc Fluvial de Besòs que incrementi la biodiversitat de la flora i fauna. A més, el projecte permet generar un connector ecològic entre la Serralada de Marina i Collserola millorant la qualitat paisatgística de la conca fluvial del Besòs al seu pas per la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. El projecte contempla a més el control de les espècies exòtiques i fer compatibles els usos de l’espai per a la ciutadania amb la generació de condicions per a millorar la biodiversitat, posant especial èmfasi en la generació d’espais destinats a treballs científics i d’educació mediambiental.
L’actuació té un pressupost de 3.217.385,49 € en el període 2022-2025 que compta amb l’impuls de l’Ajuntament de Santa Coloma, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el suport econòmic a través del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (Fundación Biodiversidad) amb finançament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a través dels Fons de la Unió Europea NextGenerationEU.
Objectius del Refugi de Biodiversitat
- Preservació i millora dels hàbitats fluvials incloent una millora de la biodiversitat.
- Millorar la funció de connector ecològic entre els parcs naturals de la Serralada de Marina i de la Serra de Collserola.
- Millorar les condicions ambientals per al desenvolupament d’espècies alòctones o en perill d’extinció. Com per exemple l’anguila europea (Anguilla anguilla), els mamífers com la llúdriga i l’avifauna.
- Recuperar hàbitats de llacuna desapareguts per millorar les poblacions de peixos i amfibis al tram final del Besòs.
- Reduir gradualment la presència d’espècies de flora i fauna exòtiques i invasores.
- Posar en marxa un espai educatiu per al desenvolupament d’activitats de divulgació i ciència ciutadana.
La renaturalització del riu Besòs és una Solució Basada en la Natura
Les solucions basades en la natura aprofiten la natura i el poder dels ecosistemes saludables per protegir les persones, optimitzar la infraestructura i salvaguardar un futur estable i biodivers. Els criteris per implementar aquestes solucions han estat impulsats per organitzacions com International Union for Conservation of Nature (IUCN).
Les fases del projecte
Entre Pont Vell i l’Azut
1M€
S’han construït 2 basses a la llera i una bassa didàctica els quals es fan visites guiades. Amb la creació d’aquestes infraestructures blaves afavorim nous hàbitats vinculats a les llacunes, la proliferació de vegetació de ribera així com zones tranquil·les per amfibis i aus per la nidificació.
També s’han realitzat plantacions d’arbres, arbustos i plantes autòctones adaptades a entorns fluvials i aquàtics, i s’han instal·lat caixes niu i hotels d’invertebrats.
Als dos marges de
Can Zam fins al Rec Comtal
3.8M€
S’estableixen connectors ecològics entre el riu, el Parc de Can Zam i la Serralada de Marina. Es realitzen actuacions sobre el mur del curs fluvial per promoure la biodiversitat.
Es crea infraestructura blava com basses amb l’aprofitament de l’aigua del Rec Comtal i es connecten amb el curs fluvial.
Es crea una Illa de Biodiversitat aprofitant un meandre del riu.
Es planten més de 17.000 arbres, arbustos i espècies herbàcies.
Marge dret i torrent
del Bosc Llarg
1M€
Es generaran prats fluvials al marge esquerre, per sota de Can Zam. Es genera un connector ecològic entre la Serralada de Marina i el riu mitjançant el Torrent del Bosc Llarg.
Fes clic a cada icona de l’objectiu per saber a quines zones del projecte hem treballat
Objectius de la Fase I
Incrementar l’estructura verda i la connectivitat dels espais verds i blaus.
Creació d'infraestructures blaves
Potenciació de fauna sobre espècies i grups taxonòmics de major interès
Reforçar la funció del riu com a connector ecològic per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Potenciar elements vegetals autòctons i el seu desenvolupament natural.
Reforçar el grau de protecció de l'espai i fer-lo compatible amb els usos existents. Tractament paisatgístics
Actuacions de lluita contra les espècies invasores
Pla de governança i participació
Pla de comunicació i sensibilització
Pla de mesurament i seguiment d’indicadors
Espai didàctic
- Creació de zones humides permanents i temporals
- Creació d’una bassa de grans dimensions
- Naturalització del pont Vell, instal·lació de caixes niu i hotels d’insectes
- Itinerari didàctic per a famílies i escoles amb règim de visites.
Basses de nova creació
- Creació de 2 basses noves
- Creació d’infraestructures blaves per la renaturalització del Besòs
- Millorar de la connectivitat ecològica
- Protecció dels espais fluvials i de la fauna
Camí de servei
- Actuacions al camí de servei
- Renaturalització del camí de servei
- Creació d’infraestructures blaves temporals
- Plantació de vegetació autòctona
- Meandrificació del camí
Infraestructures per anguiles
- Instal·lació d’infraestructures per facilitar que les anguiles (anguilla anguilla) remuntin el Besòs
- Instal·lació de d’infraestructures per augmentar la connectivitat del riu amb les basses de nova creació
- Augmentar la connectivitat vertical del riu
Fes clic a cada icona de l’objectiu per saber a quines zones del projecte hem treballat
Objectius de la Fase II
Restauració ecològica de la llacuna del Rec Comtal i voltants
Creació d'infraestructures blaves
Eliminació de pràctiques perjudicials per a la biodiversitat
Illa de biodiversitat
Implantació de refugis i nius artificials.
Naturalització del mur.
Actuacions per avançar cap a la connexió ecològica del riu Besòs
Actuacions de lluita contra les espècies invasores
Pla de governança i participació
Pla de comunicació i sensibilització
Pla de mesurament i seguiment d’indicadors
Actuació sobre els camins de servei
- Creació d'infraestructures blaves.
- Actuacions per la millora de la connectivitat ecològica i la protecció dels espais fluvials i de la fauna.
- Reducció de la freqüentació de persones.
Connector ecològic amb Can Zam
- Renaturalització d’infraestructures (murs, accessos).
- Creació de corredors humits per la millora de la connectivitat ecològica amb el parc.
- Protecció dels espais fluvials, generació de nous espais naturals
- Construcció de passos de fauna i de refugis de fauna (nius).
Bassa sortida Rec Comtal II
- Creació d’una nova llacuna hàbitat
- Protecció dels espais fluvials
- Millora de la connectivitat ecològica
- Construcció de passos de fauna i de refugis de fauna
- Aprofitament del Rec Comtal
Connector ecològic amb la Serra de Marina
- Creació d’un corredor natural per la millora de la connectivitat ecològica amb la Serra de Marina
- Protecció de la fauna
- Minimització del risc d’accidents per atropellament de fauna
Illa de biodiversitat
- Generació de nous espais naturals fluvials clau per a fauna i flora amenaçada
- Renaturalització de l’últim meandre del Besòs
- Millora dels espais fluvials
Restauració ecològica del Rec Comtal
- Restauració ecològica de la bassa existent
- Creació d’una nova bassa hàbitat i zones blaves amb aigua del Rec Comtal (aigua de molt bona qualitat)
- Protecció dels espais fluvials i lluita contra invasores
- Millora de la connectivitat ecològica
- Pas dissuasori per la reducció de freqüentació de persones
Basses de plantació
- Creació d'infraestructures blaves per la renaturalització del Besòs
- Millora de la connectivitat ecològica
- Protecció dels espais fluvials i de la fauna
Mapa de les fases i zones d’actuació del Refugi de Biodiversitat
Història del riu Besòs
El riu Besòs forma té un curs de més de 15 km i neix al Vallès Oriental amb la unió dels rius Mogent i Congost. És un riu mediterrani que ha suportat molta pressió humana agreujada amb la industrialització de les seves immediacions.
És una conca de 1.039 km² que suporta una població de 2.000.000 habitants. És una conca deficitària d’aigua que recull aigües d’altres conques com la del riu Ter. El cabal mitjà és de 3,9 m3/segon, però pot arribar a 1.400 m3/segon en el cas de riuades.
Al llarg del temps, per la pressió antropogènica, la llera s’ha anat reduint, passant dels 500 metres d’amplada fa 100 anys als 130 metres de la canalització en el seu actual tram baix. La canalització és una obra d’enginyeria que es va dur a terme després de la riuada de 1962. Els abocaments de residus sense control van acabar amb la vida al riu, exceptuant la flora microbiana. Així doncs, el Besòs perdia el seu valor ecològic.
La qualitat de les aigües del Besòs ha estat estudiada per científics i universitats, treballs que han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consorci del Besòs Tordera així com amb els ajuntaments de la conca. D’aquesta manera s’ha pogut avaluar en tot moment les accions de sanejament i recuperació impulsades per les administracions.
La canalització del riu i la degradació de les aigües va generar al llarg del temps un rebuig ciutadà que portava a viure d’esquena al riu. De fet, moltes persones consideraven que calia tapar el riu i aprofitar l’espai. Un grup de pioners però defensaven un Besòs recuperat mediambientalment i es van posar a treballar per convertir-ho en realitat.
L’any 1988 les administracions van recollir aquella reivindicació ciutadana per transformar-la en reclamació política. Calia reclamar a la Generalitat els objectius de sanejament de les aigües que la regulació europea determinava.
L’any 1995 es signava un acord entre els ajuntaments de Barcelona, Sant Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac per la recuperació del riu en un total de 9 quilòmetres del recorregut. El gener de 1996 es presenta a la Unió Europea, de la mà del Consorci Besòs Tordera, el “Proyecto de Recuperación Ambiental del tramo final del Río Besós” com a projecte en el marc dels Fondos de Infraestucturas para la Mejora
del Medio Ambiente (FIMMA) finançat pels Fondos de Cohesión de la Unió Europea. L’any 1996 es confirma un finançament del 80% del cost del projecte. Tot i comptar amb un ampli suport social, alguns consideraven que el projecte no era adient i que correria el risc que una riuada “besosada” malmetès les inversions fetes.
L’any 2000 el Parc Fluvial s’obria al públic. El 2003 es retiren les torres d’alta tensió i el paisatge del Besòs canvia. El 2004 el Parc Fluvial incorpora la riba de Sant Adrià de Besòs. La transformació ha fet doncs que la ciutadania metropolitana miri cap al riu.
El Parc Fluvial com exemple de desenvolupament sostenible
La riuada de 1962
1962 Una riuada de 2.300 m3/s. va provocar 600 víctimes mortals i abundants pèrdues materials.
El decreixement
del Besòs
1975 Es construeix la canalització per absorbir riuades (130 m d’amplada i capacitat per a 2.400 m3/s.).
La transformació del Besòs
1995 Se signa un conveni intermunicipal per a la recuperació ambiental del tram final del riu Besòs.
2000 S’inaugura el Parc Fluvial del riu Besòs amb un sistema d’alerta hidrològica i parcel·les de canyís.
2000 Menció Good en el Premi Internacional Dubai 2000 del Comitè Habitat de bones pràctiques per a la sostenibilitat.
2003 Es retiren les torres d’alta tensió ubicades a la llera.
2007 Comencen els treballs científics de seguiment de la biodiversitat.
La renaturalització
del Besòs
2016 Es desenvolupen programes de ciència ciutadana (pesca científica, seguiment de l’anguila i anellament, entre d’altres).
2019 Crisi ambiental per un incendi en una indústria a Montornès del Vallès que recorda la vulnerabilitat del riu.
2020 Es presenta el projecte Refugi de Biodiversitat del Parc Fluvial del Besòs i el seu programa educatiu.
Premis de reconeixement per a les bones pràctiques ambientals
- 2004 Premi GOOD per la recuperació ambiental del tram final del riu Besòs a Santa Coloma Gramenet
- 2006 Premi GOOD per a les actuacions sostenibles al Parc Fluvial del Besòs a Santa Coloma de Gramenet
Una actuació alineada amb les polítiques de medi ambient globals i locals
L’actuació per assolir un Refugi de Biodiversitat al riu Besòs està alineada amb les polítiques municipals i globals de lluita contra el canvi climàtic i afavoriment de la biodiversitat.
Objectius de Desenvolupament sostenible de les Nacions Unides
El projecte Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet va lligat a la consecució dels ODS per part de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en el marc de l’Agenda 2030.
Aigua neta i sanejament
Millora la qualitat de l’aigua del riu i l’aprofitament dels recursos hídrics.
Acció pel clima
L’actuació genera espais d’alt valor ecològic i mitga l’efecte illa de calor de la ciutat.
Ciutats sostenibles i comunitats
Millora dels espais naturals i la sostenibilitat de la ciutat
Vida d’ecosistemes terrestres
La creació de diversos espais amb diverses condicions
Paral·lelament, aquesta política pública de recuperació ambiental està fonamentada amb els següents plans sectorials impulsats des de l’Ajuntament:
- Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic
- Pla del Verd i la Biodiversitat
- Pla d’Educació Ambiental Municipal
L'equip
Tomàs Carrión
Director del Projecte del Renaturalització del Riu Besòs (2019-2024)
Biòleg i ornitòleg colomenc especialista en biodiversitat
Autor del llibre Natura Colomenca
Director de Seguretat Pública, Espai Públic i Medi Ambient
Treballa des de 1999 en projectes relacionats amb la recuperació ambiental i social del Riu
Besòs.
Amparo Benjumea
Codirectora del Projecte del Renaturalització del Riu Besòs i Cap del Servei de Medi Ambient i
Protecció Animal de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Llicenciatura en ciències biològiques i màster en gestió del territori que treballa des de 2005,
entre d'altres, en projectes relacionats amb la recuperació ambiental del Riu Besòs
Juli Mauri
Badaloní, Tècnic del Projecte de Renaturalització del riu Besòs (novembre 2023).
Biòleg especialitzat en zoologia i Màster en tecnologia i gestió de l'aigua. Investigador sobre
l'ecologia de les papallones a l'àmbit metropolità de Barcelona, és membre del Catalan
Butterfly Monitoring Scheme des de 1999.Treballa en l'àmbit natural del Besòs i la Serra de
Marina des de 2006. Expert en Projectes de recerca i conservació de fauna i programes de
reintroducció. Coautor del llibre El Medi Natural de la Serralada de Marina (Ajuntament de
Badalona, 2003)
Joan Mor i Gispert
Tècnic de Medi Ambient i del Projecte de Renaturalització del Riu Besòs des del 2022.
Ambientòleg especialitzat en medi natural, compta amb un Màster en Ecologia, Gestió i
Restauració del Medi Natural, així com formació en la Gestió de Projectes Europeus.
