El Refugi en directe
Search

El Refugi

La recuperació del Besòs i de la biodiversitat

Renaturalitzar el riu Besòs és una estratègia per augmentar la seva resistència per afrontar els impactes del canvi climàtic, i inclou alliberar els ecosistemes de la pressió humana perquè tendeixin a autoregular-se i a funcionar de manera natural. Es pretén així deixar que la naturalesa tingui cura de si mateixa, permetent que els processos naturals reparin i restaurin els paisatges degradats per l’acció de l’home.

El Refugi de la Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet és un projecte que vol generar un espai dins del Parc Fluvial de Besòs que incrementi la biodiversitat de la flora i fauna. A més, el projecte permet generar un connector ecològic entre la Serralada de Marina i Collserola millorant la qualitat paisatgística de la conca fluvial del Besòs al seu pas per la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. El projecte contempla a més el control de les espècies exòtiques i fer compatibles els usos de l’espai per a la ciutadania amb la generació de condicions per a millorar la biodiversitat, posant especial èmfasi en la generació d’espais destinats a treballs científics i d’educació mediambiental.

L’actuació té un pressupost de 3.217.385,49 € en el període 2022-2025 que compta amb l’impuls de l’Ajuntament de Santa Coloma, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el suport econòmic a través del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (Fundación Biodiversidad) amb finançament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a través dels Fons de la Unió Europea NextGenerationEU.

Objectius del Refugi de Biodiversitat

La renaturalització del riu Besòs és una Solució Basada en la Natura

Les solucions basades en la natura aprofiten la natura i el poder dels ecosistemes saludables per protegir les persones, optimitzar la infraestructura i salvaguardar un futur estable i biodivers. Els criteris per implementar aquestes solucions han estat impulsats per organitzacions com International Union for Conservation of Nature (IUCN).

Les fases del projecte

FASE
1
2020-2022

Entre Pont Vell i l’Azut

1M€

S’han construït 2 basses a la llera i una bassa didàctica els quals es fan visites guiades. Amb la creació d’aquestes infraestructures blaves afavorim nous hàbitats vinculats a les llacunes, la proliferació de vegetació de ribera així com zones tranquil·les per amfibis i aus per la nidificació.

També s’han realitzat plantacions d’arbres, arbustos i plantes autòctones adaptades a entorns fluvials i aquàtics, i s’han instal·lat caixes niu i hotels d’invertebrats.

FASE
2
2024-2025

Als dos marges de
Can Zam fins al Rec Comtal

3.8M€

S’estableixen connectors ecològics entre el riu, el Parc de Can Zam i la Serralada de Marina. Es realitzen actuacions sobre el mur del curs fluvial per promoure la biodiversitat.
Es crea infraestructura blava com basses amb l’aprofitament de l’aigua del Rec Comtal i es connecten amb el curs fluvial.
Es crea una Illa de Biodiversitat aprofitant un meandre del riu. 
Es planten més de 17.000 arbres, arbustos i espècies herbàcies.

FASE
3
2025-2026

Marge dret i torrent
del Bosc Llarg

1M€

Es generaran prats fluvials al marge esquerre, per sota de Can Zam. Es genera un connector ecològic entre la Serralada de Marina i el riu mitjançant el Torrent del Bosc Llarg.

Fes clic a cada icona de l’objectiu per saber a quines zones del projecte hem treballat

Objectius de la Fase I

Incrementar l’estructura verda i la connectivitat dels espais verds i blaus.

Creació d'infraestructures blaves

Potenciació de fauna sobre espècies i grups taxonòmics de major interès

Reforçar la funció del riu com a connector ecològic per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Potenciar elements vegetals autòctons i el seu desenvolupament natural.

Reforçar el grau de protecció de l'espai i fer-lo compatible amb els usos existents. Tractament paisatgístics

Actuacions de lluita contra les espècies invasores 

Pla de governança i participació

Pla de comunicació i sensibilització

Pla de mesurament
 i seguiment d’indicadors

Espai didàctic

Basses de nova creació

Camí de servei

Infraestructures per anguiles

Fes clic a cada icona de l’objectiu per saber a quines zones del projecte hem treballat

Objectius de la Fase II

Restauració ecològica de la llacuna del Rec Comtal i voltants

Creació d'infraestructures blaves

Eliminació de pràctiques perjudicials per a la biodiversitat 

Illa de biodiversitat

Implantació de refugis i nius artificials. 



Naturalització del mur.

Actuacions per avançar cap a la connexió ecològica del riu Besòs 

Actuacions de lluita contra les espècies invasores 

Pla de governança i participació

Pla de comunicació i sensibilització

Pla de mesurament
 i seguiment d’indicadors

Actuació sobre els camins de servei

Connector ecològic amb Can Zam

Bassa sortida Rec Comtal II

Connector ecològic amb la Serra de Marina

Illa de biodiversitat

Restauració ecològica del Rec Comtal

Basses de plantació

Mapa de les fases i zones d’actuació del Refugi de Biodiversitat

Història del riu Besòs

El riu Besòs forma té un curs de més de 15 km i neix al Vallès Oriental amb la unió dels rius Mogent i Congost. És un riu mediterrani que ha suportat molta pressió humana agreujada amb la industrialització de les seves immediacions.

És una conca de 1.039 km² que suporta una població de 2.000.000 habitants. És una conca deficitària d’aigua que recull aigües d’altres conques com la del riu Ter. El cabal mitjà és de 3,9 m3/segon, però pot arribar a 1.400 m3/segon en el cas de riuades.

Al llarg del temps, per la pressió antropogènica, la llera s’ha anat reduint, passant dels 500 metres d’amplada fa 100 anys als 130 metres de la canalització en el seu actual tram baix. La canalització és una obra d’enginyeria que es va dur a terme després de la riuada de 1962. Els abocaments de residus sense control van acabar amb la vida al riu, exceptuant la flora microbiana. Així doncs, el Besòs perdia el seu valor ecològic.

 

La qualitat de les aigües del Besòs ha estat estudiada per científics i universitats, treballs que han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consorci del Besòs Tordera així com amb els ajuntaments de la conca. D’aquesta manera s’ha pogut avaluar en tot moment les accions de sanejament i recuperació impulsades per les administracions.

La canalització del riu i la degradació de les aigües va generar al llarg del temps un rebuig ciutadà que portava a viure d’esquena al riu. De fet, moltes persones consideraven que calia tapar el riu i aprofitar l’espai. Un grup de pioners però defensaven un Besòs recuperat mediambientalment i es van posar a treballar per convertir-ho en realitat.

L’any 1988 les administracions van recollir aquella reivindicació ciutadana per transformar-la en reclamació política. Calia reclamar a la Generalitat els objectius de sanejament de les aigües que la regulació europea determinava.

 

L’any 1995 es signava un acord entre els ajuntaments de Barcelona, Sant Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac per la recuperació del riu en un total de 9 quilòmetres del recorregut. El gener de 1996 es presenta a la Unió Europea, de la mà del Consorci Besòs Tordera, el “Proyecto de Recuperación Ambiental del tramo final del Río Besós” com a projecte en el marc dels Fondos de Infraestucturas para la Mejora

del Medio Ambiente (FIMMA) finançat pels Fondos de Cohesión de la Unió Europea. L’any 1996 es confirma un finançament del 80% del cost del projecte.  Tot i comptar amb un ampli suport social, alguns consideraven que el projecte no era adient i que correria el risc que una riuada “besosada” malmetès les inversions fetes.

L’any 2000 el Parc Fluvial s’obria al públic. El 2003 es retiren les torres d’alta tensió i el paisatge del Besòs canvia. El 2004 el Parc Fluvial incorpora la riba de Sant Adrià de Besòs. La transformació ha fet doncs que la ciutadania metropolitana miri cap al riu.

El Parc Fluvial com exemple de desenvolupament sostenible

ANYS 60

La riuada de 1962

1962 Una riuada de 2.300 m3/s. va provocar 600 víctimes mortals i abundants pèrdues materials.

ANYS 70

El decreixement
del Besòs

1975 Es construeix la canalització per absorbir riuades (130 m d’amplada i capacitat per a 2.400 m3/s.).

ANYS 90 - ANYS 2000

La transformació del Besòs​

1995 Se signa un conveni intermunicipal per a la recuperació ambiental del tram final del riu Besòs.
2000 S’inaugura el Parc Fluvial del riu Besòs amb un sistema d’alerta hidrològica i parcel·les de canyís.
2000 Menció Good en el Premi Internacional Dubai 2000 del Comitè Habitat de bones pràctiques per a la sostenibilitat.
2003 Es retiren les torres d’alta tensió ubicades a la llera.
2007 Comencen els treballs científics de seguiment de la biodiversitat.

ANYS 2010 - ANYS 2020

La renaturalització
del Besòs

2016 Es desenvolupen programes de ciència ciutadana (pesca científica, seguiment de l’anguila i anellament, entre d’altres).

2019
Crisi ambiental per un incendi en una indústria a Montornès del Vallès que recorda la vulnerabilitat del riu.

2020
Es presenta el projecte Refugi de Biodiversitat del Parc Fluvial del Besòs i el seu programa educatiu.

Premis de reconeixement per a les bones pràctiques ambientals

Una actuació alineada amb les polítiques de medi ambient globals i locals

L’actuació per assolir un Refugi de Biodiversitat al riu Besòs està alineada amb les polítiques municipals i globals de lluita contra el canvi climàtic i afavoriment de la biodiversitat.

Objectius de Desenvolupament sostenible de les Nacions Unides

El projecte Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet va lligat a la consecució dels ODS per part de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en el marc de l’Agenda 2030.

Aigua neta i sanejament

Millora la qualitat de l’aigua del riu i l’aprofitament dels recursos hídrics.

Acció pel clima

L’actuació genera espais d’alt valor ecològic i mitga l’efecte illa de calor de la ciutat.

Ciutats sostenibles i comunitats

Millora dels espais naturals i la sostenibilitat de la ciutat

Vida d’ecosistemes terrestres

La creació de diversos espais amb diverses condicions

Paral·lelament, aquesta política pública de recuperació ambiental està fonamentada amb els següents plans sectorials impulsats des de l’Ajuntament: