La vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, visita el Refugi de Biodiversitat del Besòs

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet treballa des de fa dècades en la recuperació del riu Besòs com a espai natural. S’inverteixen gairebé 6 milions en el Refugi de Biodiversitat com a estratègia de renaturalització.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, acompanyada per l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha visitat aquest dimecres el Refugi de Biodiversitat, en el marc del projecte de renaturalització del riu Besòs.

Les obres de la Fase 1 del Refugi van finalitzar a inicis de 2023 i la Junta de Govern local va aprovar inicialment el projecte executiu d’obres de la Fase 2 el passat 20 de febrer, amb un pressupost de 2.707.986 euros (IVA inclòs).

La ministra Teresa Ribera ha definit el projecte de renaturalització del Besòs com “un exemple d’èxit en el pla nacional de recuperació i renaturalització d’espais urbans en què es busca construir connectors de biodiversitat“.

“Comprovem com la natura va conquerint aquest nou espai, les espècies van recuperant presència al territori, i tot això positiva l’ànim de la ciutadania, de les veïnes i els veïns de Santa Coloma, que és una ciutat que s’identifica amb un riu viu, amb ecosistemes vius“, ha afegit.

L’alcaldessa, Núria Parlon, ha destacat que “per a la ciutat de Santa Coloma aquest és un projecte estratègic i emblemàtic, amb més de 30 anys darrere d’inversió pública i europea“.

“Estem davant d’una oportunitat única, sumant esforços i complicitats entre administracions, per a la renaturalització d’un riu que té un valor incalculable per a la ciutadania colomenca. Podem recuperar la biodiversitat d’un entorn inigualable en el marc dels objectius de l’Agenda 2030“, ha conclòs.

El projecte Refugi de Biodiversitat al riu Besòs (Fase 2) compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

La Renaturalització del Besòs comença a Santa Coloma de Gramenet

El gener de 2022 es va iniciar la Renaturalització del Besòs, entre el Pont Vell i Can Zam, amb la Fase 1 del Refugi de Biodiversitat com a primer pas, per millorar la qualitat ambiental i la resiliència de l’espai fluvial, protegir i desenvolupar la biodiversitat de flora i fauna, i crear nous hàbitats protegits i espais per a l’educació ambiental i la divulgació científica.

En col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es van construir tres basses a la llera del riu, es van fer nombroses plantacions d’arbres, arbustos i plantes autòctones adaptades als entorns fluvials, i es van instal·lar estructures per afavorir la fauna com hotels d’insectes, nius d’ocells i ratpenats, biotroncs i rampes per ajudar les anguiles a remuntar el riu i refugiar-se a les basses.

La Fase 2, una realitat

A la 2a fase s’establiran connectors ecològics entre el riu, el parc de Can Zam i la Serralada de Marina, i s’executaran actuacions sobre el mur del curs fluvial per promoure la biodiversitat. Es crearà una infraestructura blava, basses amb l’aprofitament de l’aigua del Rec Comtal i connectades amb el curs fluvial. També es crearà una Illa de Biodiversitat i es plantaran més de 17.000 arbres, arbustos i espècies herbàcies.

Les obres començaran a l’estiu i duraran any amb el finançament del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic mitjançant fons europeus Next Generation.

La Fase 3 i darrere s’iniciarà el 2025 amb un pressupost previst d’1 milió d’euros, finançat al 50% entre l’Ajuntament i l’AMB. Les principals accions previstes són la generació de prats fluvials al marge esquerre, riu avall de Can Zam; l’adequació dels usos del riu per a la coexistència amb la fauna i flora i el foment de la biodiversitat; la implantació d’un gran connector ecològic entre la Serra de Marina i el riu mitjançant el Torrent del Bosc Llarg; i la creació de diversos punts d’observació de fauna.