El projecte del Refugi de Biodiversitat del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet s’estructura en tres fases d’actuació repartides en 7 zones. Té un temps d’execució previst de 80 mesos repartits entre el 2020 i el 2026.
Mapa de les fases i zones d’actuació del Refugi de Biodiversitat
La Fase 1 de construcció del Refugi es va desenvolupar entre els anys 2020 i 2022 en l’àmbit comprès entre el Pont Vell i l’assut del riu, amb un pressupost d’1 milió d’euros.
En aquesta primera etapa s’han construït dues basses a la llera i una bassa didàctica, s’han creat infraestructures blaves per afavorir nous hàbitats vinculats a les llacunes i la vegetació de ribera, i s’han generat espais tranquils per a amfibis i aus. A més, s’han realitzat plantacions de vegetació autòctona i s’han instal·lat caixes niu i hotels d’invertebrats, posant les bases ecològiques del Refugi.
Per tal de donar-los una bona rebuda a l’anguila europea, hem construït una rampa a l’assut del riu, una estructura que permet a les anguiles sobrepassar les barreres artificials del curs fluvial i seguir remuntant-lo per completar el seu cicle vital.
Hem instal·lat infraestructures per facilitar que les anguiles remuntin el Besòs i per augmentar la connectivitat del riu amb les basses de nova creació i augmentar la connectivitat vertical del riu.
Per reforçar els valors naturals del Refugi, hem construït una bassa didàctica de grans dimensions i diverses zones humides permanents i temporals. Aquesta actuació crea nous hàbitats aquàtics i de ribera, afavorint la presència d’amfibis, ocells, insectes aquàtics i altra fauna pròpia dels entorns fluvials.
La bassa esdevé un espai clau per a la millora ecològica del riu, pensat tant per afavorir la fauna vinculada a l’aigua com per facilitar-ne l’observació i la comprensió, consolidant el Refugi com un espai de natura i coneixement.
Per avançar en la renaturalització del Besòs, s’han creat infraestructures blaves, és a dir, actuacions basades en l’aigua i els processos naturals del riu que en milloren el funcionament ecològic. Aquests elements inclouen zones humides, espais d’inundació controlada i altres estructures que permeten retenir l’aigua, laminar les crescudes i recuperar dinàmiques fluvials més naturals.
Aquestes infraestructures contribueixen a millorar la qualitat de l’aigua, afavorir la presència de fauna i flora aquàtiques i augmentar la resiliència del riu davant episodis de sequera i pluges intenses. Són actuacions clau per fer del Besòs un riu més viu, funcional i adaptat als reptes ambientals actuals.
Per afavorir la presència de fauna i reforçar l’equilibri ecològic del Refugi, s’han instal·lat caixes niu i hotels d’insectes en punts estratègics de l’entorn fluvial. Aquestes estructures ofereixen espais de refugi, cria i descans per a ocells, insectes pol·linitzadors i altres invertebrats, especialment en un medi on els refugis naturals són escassos.
La seva instal·lació contribueix a incrementar la diversitat d’espècies i a potenciar processos naturals com la pol·linització o el control biològic de plagues, reforçant el bon funcionament dels ecosistemes del riu.
Per afavorir la presència de fauna i reforçar l’equilibri ecològic del Refugi, s’han instal·lat caixes niu i hotels d’insectes en punts estratègics de l’entorn fluvial. Aquestes estructures ofereixen espais de refugi, cria i descans per a ocells, insectes pol·linitzadors i altres invertebrats, especialment en un medi on els refugis naturals són escassos.
La seva instal·lació contribueix a incrementar la diversitat d’espècies i a potenciar processos naturals com la pol·linització o el control biològic de plagues, reforçant el bon funcionament dels ecosistemes del riu.
Per millorar la integració del camí de servei dins l’entorn fluvial, s’han dut a terme diverses actuacions orientades a la seva renaturalització. El traçat s’ha adaptat per reduir-ne l’impacte i recuperar una relació més natural amb el riu, incorporant infraestructures blaves temporals que permeten la presència puntual d’aigua i afavoreixen els processos ecològics.
La intervenció inclou la plantació de vegetació autòctona i la meandrificació del camí, generant un recorregut més orgànic i divers.
Per reforçar la renaturalització del Besòs, s’han construït dues basses noves a la llera del riu, concebudes com a infraestructures blaves que contribueixen a recuperar hàbitats aquàtics i dinàmiques fluvials més naturals. Aquestes basses permeten retenir aigua, generar espais favorables per a la fauna i incrementar la diversitat d’ambients dins del curs fluvial.
La seva implantació millora la connectivitat ecològica del riu i contribueix a la protecció dels espais fluvials i de les espècies que hi habiten. Es tracta d’una actuació clau per afavorir un riu més funcional, resilient i viu.
La Fase 2 de construcció del Refugi es va desenvolupar entre els anys 2024 i 2025 als dos marges de Can Zam al Rec Comtal, amb un pressupost de 3.8 milió d’euros.
En aquesta segona etapa es van establir connectors ecològics entre el riu, el Parc de Can Zam i la Serralada de Marina. Així mateix, es van realitzar actuacions sobre el mur del curs fluvial per promoure la biodiversitat, i crear infraestructures blaves com basses amb l’aprofitament de l’aigua del Rec Comtal.
Més de 17.000 arbres, arbustos, i espècies herbàcies han estat plantades durant la Fase 2.
Les actuacions de la Fase 2 van comptar amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
En el sector Wetlands 1–4, el projecte se centra a reforçar la protecció dels aiguamolls situats al tram inicial del Refugi. En aquest àmbit s’ha creat una basseta natural que actua com a barrera d’aigua i estableix una transició suau entre el camí i la zona humida, limitant l’accés directe però generant un hàbitat favorable per a amfibis, libèl·lules i aus.
L’actuació es completa amb el reajustament del camí de servei, que redueix l’impacte sobre el sòl i millora el drenatge, afavorint la infiltració natural de l’aigua i la recuperació de vegetació de ribera. Un conjunt d’intervencions pensades per combinar la protecció ecològica amb l’ús ciutadà de l’espai.
S’ha creat una basseta temporal de control d’accés que s’omple amb l’aigua de pluja i transforma un espai abans ocupat per terra compactada en un petit ambient aquàtic. La seva funció principal és impedir el pas de persones i vehicles cap als aiguamolls, reforçant-ne la protecció.
Alhora, aquesta actuació genera nous espais de vida, ja que granotes, insectes aquàtics i aus hi troben refugi de manera temporal. Una intervenció senzilla però molt efectiva, que converteix una mesura de protecció en una oportunitat per afavorir la fauna del Refugi.
El camí de servei s’ha modificat amb criteris de sostenibilitat per adaptar-lo millor al relleu natural del Refugi. El nou traçat incorpora pendents més suaus i materials permeables que permeten la filtració de l’aigua, evitant la formació de bassals i reduint l’erosió del sòl.
Aquesta actuació millora la integració paisatgística del camí i delimita clarament la zona de pas, garantint que la fauna disposi d’espais més tranquils i segurs, compatibles amb l’ús de l’espai.
El connector de Can Zam és una de les actuacions més emblemàtiques del projecte.
És una actuació clau per connectar ecològicament el Parc de Can Zam amb el riu Besòs, facilitant el desplaçament de petits animals sense haver de travessar zones asfaltades o amb trànsit. El projecte integra diverses peces que treballen conjuntament, com una basseta d’inici, passos de fauna sota camins i passeigs, i la renaturalització del prat fluvial.
Dissenyat com un pas humit amb vegetació autòctona i presència d’aigua, el connector afavoreix el moviment d’amfibis, rèptils i petits mamífers, evita l’aïllament de les poblacions i millora la qualitat ambiental d’aquest sector del riu, reforçant la connexió entre ciutat i natura.
La integració del Connector amb la rampa d’accés s’ha resolt mitjançant el modelatge del terreny per connectar la rampa existent amb el nou connector verd. El pendent suau permet una transició contínua i accessible entre el parc i el riu.
La incorporació de plantacions d’espècies de ribera reforça aquesta connexió, fent-la més natural i atractiva, i millorant la integració paisatgística d’aquest punt d’accés al Besòs.
La basseta d’inici al parc marca l’entrada al connector verd i actua com a primer punt d’aigua i refugi per a espècies petites. Recull l’aigua de pluja, n’afavoreix la infiltració i crea un microhàbitat que connecta el parc amb el sistema natural del Besòs.
A més de la seva funció ecològica, la basseta té un valor estètic i pedagògic, ja que mostra com una gestió acurada de l’aigua pot contribuir a generar espais vius i integrats dins l’entorn fluvial.
En el marc de la Fase 2 del Refugi, s’han incorporat forats als murs del Parc Fluvial del Besòs com a part de les actuacions de naturalització i millora de la connectivitat ecològica. Aquests petits espais transformen una infraestructura dura en una oportunitat de refugi i cria per a diverses espècies vinculades als ambients de ribera.
Els forats ofereixen espais de nidificació per a ocells com el pardal xarrec, el blauet o l’avellerol, així com refugi per a petits rèptils, mamífers i invertebrats. Es tracta d’una intervenció senzilla però molt efectiva per afavorir espècies autòctones i incrementar la presència de vida al riu.
S’ha modelat el terreny per unir la rampa existent amb el nou connector.
El pendent suau i les plantacions d’espècies de ribera milloren la transició entre el parc i el riu, fent-la més natural i atractiva.
La renaturalització del prat fluvial ha transformat l’àrea més propera al riu en un espai dominat per plantes autòctones adaptades a l’entorn fluvial. En aquest procés s’han retirat espècies invasores, com la canya americana, i s’ha potenciat la vegetació de ribera.
Aquesta actuació millora la qualitat ecològica del riu i afavoreix la presència de fauna, alhora que crea un espai verd agradable des d’on observar ocells, insectes i la dinàmica natural del Besòs.
En aquest tram del Besòs, el marge esquerre comptava amb un mur de formigó vertical d’1,5 metres que actuava com una barrera per a moltes espècies. Per millorar la connectivitat, s’ha obert un pas a la base del mur i s’ha excavat un clot a la cota mitjana de l’aigua, creant un nou espai vinculat a la dinàmica del riu.
L’aigua hi arriba només en episodis de crescuda, però la proximitat de la capa freàtica manté el terreny humit bona part de l’any. Aquesta actuació genera un punt de pas segur per a la fauna, afavoreix la vegetació de ribera i crea hàbitats temporals especialment útils per a la reproducció d’amfibis. Una intervenció senzilla i replicable que contribueix a reforçar la connectivitat ecològica del marge esquerre i el paper del Refugi com a espai actiu de restauració ambiental.
A l’assut del Rec Comtal s’ha creat una bassa amb làmina d’aigua permanent que connecta aquest canal històric amb el Besòs. Aquest espai actua com a zona de descans per a aus aquàtiques i com a filtre natural que contribueix a millorar la qualitat de l’aigua.
La bassa també compleix una funció hidràulica, ja que ajuda a laminar els cabals i a reduir l’erosió del riu. El seu disseny combina funcionalitat i paisatge, amb vores vegetades i materials naturals que afavoreixen la vida aquàtica i la integració amb l’entorn fluvial.
El canal d’entrada des del Rec Comtal condueix l’aigua cap a la bassa, regulant-ne el cabal perquè sigui constant i estable. Aquesta connexió garanteix l’aportació contínua d’aigua i el bon funcionament de l’espai aquàtic.
El sistema de reixetes i pedres permet filtrar impureses i afavorir l’oxigenació de l’aigua, evitant estancaments i millorant les condicions per a la vida aquàtica.
La llosa o gual inundable s’ha col·locat com una plataforma de formigó amb superfície rugosa que permet el pas de l’aigua i limita l’accés de persones i vehicles a l’àrea humida. Aquesta solució garanteix la protecció de l’espai sense interrompre la dinàmica hidràulica.
En episodis de pluja, la llosa queda parcialment submergida i s’integra de manera natural en el paisatge fluvial, reforçant el caràcter funcional i discret de la intervenció.
El canal verd de sortida condueix l’aigua sobrant cap al riu a través d’una franja verda amb presència de vegetació aquàtica. Aquest recorregut permet una depuració natural de l’aigua abans de retornar-la al Besòs.
Alhora, el canal genera un nou hàbitat per a insectes i amfibis, integrant la gestió de l’aigua amb la creació d’espais vius i funcionals dins l’entorn fluvial.
Per tal de protegir la fauna en els seus desplaçaments entre el riu i la Serralada de Marina, s’ha construït un pas de fauna sota la carretera BV-5001, un dels principals obstacles del Refugi. El túnel subterrani, de 12 metres de longitud i amb una secció lliure de 80 × 80 cm, permet el pas segur de petits i mitjans mamífers, així com d’invertebrats.
La infraestructura incorpora un sistema de drenatge per evitar inundacions i rampes integrades al terreny que guien els animals fins a l’entrada del pas. Alhora, s’han mantingut les condicions de seguretat per a les persones, amb la vorera existent al costat muntanya i una nova vorera elevada al costat riu.
S’han creat rampes d’accés al riu associades al sobreeiximent de les basses i canals, dissenyades amb pendents suaus i integrades amb vegetació autòctona. Aquestes rampes faciliten l’entrada i la sortida de la fauna, garantint la continuïtat dels desplaçaments dins l’entorn fluvial.
A més de la seva funció funcional, aquestes zones actuen com a espais de refugi i d’ombra per a petits mamífers i rèptils, reforçant el paper dels marges com a elements clau per a la connectivitat ecològica del Refugi.
La creació de la Illa de la Biodiversitat és una de les actuacions més emblemàtiques del projecte.
Consisteix en l’obertura d’un canal secundari de 185 metres al marge esquerre del Besòs, que desconnecta part de la terrassa fluvial i la converteix en una illa natural allunyada de l’accés humà directe, afavorint la tranquil·litat i la nidificació d’espècies com el corriol petit, d’interès especial segons el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.
A nivell hidràulic, el nou recorregut alleuja la pressió del corrent principal i contribueix a reduir els efectes de les inundacions. El canal i els marges remodelats presenten pendents suaus que faciliten la vegetació de ribera i multipliquen els punts de contacte entre aigua i terra, generant una gran diversitat de biòtops.
Al marge dret s’ha establert un coixí vegetal amb espècies arbustives i plantacions de flora mediterrània, reforçant la connectivitat ecològica amb el corredor Collserola–Marina i millorant la qualitat dels hàbitats dins l’illa.
L’obertura del canal secundari ha creat un nou recorregut d’aigua paral·lel al curs principal del riu, ampliant l’espai fluvial i recuperant dinàmiques més naturals. El traçat del canal presenta pendents suaus i una geometria adaptada al relleu, pensada per integrar-se en el funcionament del riu.
Aquest disseny permet que els processos d’erosió i sedimentació modelin el terreny amb el temps, generant paisatges vius i canviants i una major diversitat d’hàbitats associats a l’aigua.
La remodelació del marge dret s’ha dut a terme per adaptar-lo a la nova dinàmica del riu i reduir la força del corrent. S’hi han incorporat vegetació de ribera i estructures toves que contribueixen a protegir el talús i a estabilitzar el marge.
Aquesta intervenció crea una zona verda més resilient davant les avingudes d’aigua i millora la integració paisatgística del riu, reforçant alhora el seu funcionament ecològic.
A la desembocadura del torrent de Vallbona s’han dut a terme actuacions per millorar el comportament hidràulic d’un punt clau on conflueixen el Rec Comtal i el Besòs, tot generant nous espais naturals. La intervenció inclou la construcció d’un canal per derivar part de l’aigua del Rec, una bassa de laminació per retenir sediments i diversos canals secundaris.
Aquest conjunt d’actuacions redueix el risc d’erosió, afavoreix el desenvolupament de vegetació de ribera i incrementa la diversitat d’hàbitats, contribuint a recuperar un paisatge fluvial més natural i funcional.
La bassa de laminació i decantació actua com a pulmó del sistema hidràulic, ja que en episodis de pluja intensa acumula l’aigua i permet que els sediments es dipositin abans d’arribar al riu. Aquest funcionament ajuda a regular els cabals i a reduir l’impacte de les avingudes.
Alhora, la bassa contribueix a millorar la qualitat de l’aigua i genera un entorn favorable per a la presència d’aus aquàtiques, integrant la funció hidràulica amb la creació de nous hàbitats.
El canal de derivació del Rec Comtal condueix aproximadament el 80 % del cabal habitual cap a una zona de bassa naturalitzada, millorant la gestió de l’aigua en aquest punt del riu. Es tracta d’un curs obert, dissenyat per repartir el flux de manera més equilibrada.
El canal presenta un fons de grava i vores vegetades que redueixen la força del corrent i eviten l’erosió del marge, alhora que creen un nou hàbitat integrat en el paisatge fluvial.
Als punts de pas s’han instal·lat guals i lloses inundables de formigó que permeten mantenir la continuïtat dels camins sense interrompre el flux natural de l’aigua. Aquestes estructures estan pensades per quedar parcialment cobertes en episodis de crescuda.
D’aquesta manera, es garanteix la connectivitat funcional de l’espai alhora que es respecta la dinàmica hidràulica del riu, integrant les infraestructures en el paisatge fluvial.
Per tal de donar-los una bona rebuda a l’anguila europea, hem construït una rampa a l’assut del riu, una estructura que permet a les anguiles sobrepassar les barreres artificials del curs fluvial i seguir remuntant-lo per completar el seu cicle vital.
Hem instal·lat infraestructures per facilitar que les anguiles remuntin el Besòs i per augmentar la connectivitat del riu amb les basses de nova creació i augmentar la connectivitat vertical del riu
La bassa 8.2, situada a prop de la sortida del wetland 8.2, acumula aigua de pluja i afavoreix el creixement d’espècies higròfiles com joncs, salzes i lliris. Aquest espai contribueix a crear un ambient humit estable dins del tram final del Refugi.
Amb el temps, s’hi formaran zones d’aigua permanent i d’altres de temporals, generant una elevada diversitat d’hàbitats i reforçant la presència de flora i fauna adaptades als entorns aquàtics.
La bassa 8.3 té un caràcter clarament experimental i està pensada com un espai de prova per a la revegetació fluvial. En aquest àmbit s’hi experimenta amb diferents densitats i combinacions de plantes autòctones per identificar quines s’adapten millor a la dinàmica del Besòs.
Aquesta actuació combina criteris científics, ecològics i paisatgístics, amb l’objectiu de generar coneixement útil i transferible a futures actuacions de restauració del riu.
La Fase 3 del Refugi es desenvoluparà entre els anys 2025 i 2026 i se centrarà en el marge dret del riu i en l’àmbit del torrent del Bosc Llarg. Aquesta etapa té com a objectiu reforçar la connexió entre els espais naturals del riu i l’entorn metropolità.
En aquesta fase es generaran prats fluvials al marge esquerre, a l’altura de Can Zam, i es crearà un connector ecològic entre la Serralada de Marina i el Besòs a través del torrent del Bosc Llarg. Les actuacions permetran millorar la continuïtat ecològica, afavorir nous hàbitats i consolidar el Refugi com a corredor natural entre la muntanya i el riu.
El connector ecològic amb la Serralada de Marina restableix la connexió natural entre el riu Besòs i l’entorn muntanyós, interrompuda durant dècades per la carretera BV-5001. Mitjançant la construcció d’un pas de fauna subterrani i la restauració vegetal dels espais adjacents, es facilita el desplaçament segur d’espècies com eriçons, gripaus o rèptils.
Aquesta actuació permet tornar a unir riu i muntanya, afavorint que els ecosistemes funcionin de manera integrada i reforçant la continuïtat ecològica entre dos espais naturals clau del territori.
